diumenge, juny 07, 2009

Oh Europa!




dimecres, abril 23, 2008

Sant Jordi

video

dijous, març 13, 2008

Diccionari

Setmana
1 1 f. [LC] [HIH] Període de set dies naturals que comença en diumenge i acaba en dissabte o que comença en dilluns i acaba en diumenge, segons es consideri.
1 7 [RE] setmana santa Setmana que precedeix la Pasqua de Resurrecció.

Viatge
1 1 m. [LC] Anada que hom fa per terra, per mar o per aire per transportar-se a un lloc notablement distant, a una altra ciutat, a un altre país.
1 2 [LC] viatge rodó Viatge que acaba en el punt de partida.
3 1 m. [LC] bon viatge! a) Expressió usada per a acomiadar algú que emprèn un viatge.
3 1 [LC] bon viatge! b) Expressió usada irònicament per a manifestar satisfacció quan algú marxa o ha marxat.

Moro –a
1 1 adj. i m. i f. [LC] [FL] [AN] [ISL] pop. Magribí.

Magribí -ina
1 adj. i m. i f. [GG] [LC] Natural del Magrib.
2 adj. [GG] [LC] Relatiu o pertanyent al Magrib o als seus habitants.

http://dlc.iec.cat/

dilluns, març 10, 2008

El Cava català. Les llàgrimes del cocodril

Breu cronologia:

24 de novembre de 2004: Josep Lluís Carod-Rovira considera incomprensible que des de Catalunya es pugui recolzar la candidatura de Madrid 2012 per al Jocs Olímpics després de denunciar pressions espanyoles en contra del reconeixement de la selecció catalana d'hoquei sobre patins.

A partir d'aquí i amb l'ajuda de les noves tecnologies (sms, internet i algun que altre mitjà) s'inicia un boicot (en campanya nadalenca) d'àmbit estatal als productes catalans, en especial al cava.

Defcon 2: El consum de cava al desembre/gener representa el 51% de les vendes anuals. (segons dades de 2006).


Desembre de 2005: Un any més tard, és hora de fer balanç. Freixenet "rep", el grup es lamenta: Reducció en les vendes (uns tres milions d'ampolles menys) que representen un 4% de pèrdues (al mercat interior espanyol, per cert). En termes econòmics, però, representa un 0,2% menys d'ingressos. A més, s'ha de ser molt hàbil per fer un bon boicot ja que moltes vegades el cava "no català" és català.


Defcon 3: Al tancament de l'any fiscal anterior a l'inici del boicot (a data d'abril de 2004) Freixenet guanya un 8,2% menys ...degut a la fortalesa de l'euro, etc. La facturació, a més, cau un 4,45% fins als 511 milions d'euros, tot i vendre uns 5 milions més d'ampolles.


Desembre de 2006: Dos anys més tard, es torna a fer balanç. L'Empresa Freixenet atribueix al boicot la caiguda de les vendes, d'un 6% aquest cop (al mercat interior, Espanya).

Defcon 4: No obstant, aquest any Freixenet ven
33,8 milions d´ampolles de cava al mercat espanyol i n'exporta 65,8 milions (4 milions més respecte l'any anterior), amb Alemanya com a primer mercat.

Febrer de 2008: Notícia del suplement Economía & Negocios del Diari de Tarragona:
"El cava no catalán pierde el 38% de las ventas al acabar el boicot". Las ventas en España se reducen un 3,13% pero las bodegas catalanas lo compensan con un incremento de las exportaciones del 2,60%.

És normal suposo, però a vegades les mateixes xifres -o pitjors- van relacionades amb d'altres motius menys viscerals i ja no són notícia.

Defcon 5:

- Tot i créixer un aparent nou mercat de cava "no català" la comarca vinícola del Penedès concentra més del 95% de la producció total de cava.

- El mercat interior representa el 44% de les vendes totals (segons dades 2007).

- El aprox. 50% de les vendes d'aquest 44% es fan al nord-est peninsular (el 25% a l'àrea metropolitana de Barcelona). Zona on el boicot tindria menys intensitat, en teoria.


Vendes segons àrea geogràfica:

Àrea M. de Barcelona

24,0%

Nort-est

24,9%

Centre-Est

11,4%

Nord

10,1%

Sud

10,4%

Centre

4,3%

Àrea M. de Madrid

8,5%

Nord-oest

6,3%


A un li queda la falsa percepció que al cava català se li ha fet mal amb el boicot. El cava català podria semblar que ha perdut una batalla. A més, la majoria de notícies que van aparèixer durant el temps on el boicot era notícia eren clarament de caire especulatiu. Moltes d'elles s'agafaven a les dades (difícilment) més atractives, per fer un enrenou del tot innecessari.

Aquí no ha pres mal ningú. I si algú l'ha pres, segurament ha estat qui menys a veure tenia. Potser algun productor de taps de suro extremeny o algun distribuïdor tarragoní, qui sap. Les empreses i els seus amos, i més quan són empreses familiars, seran d'on calgui ser si l'economia està en joc. I de ben segur no s'han hagut d'estar de rés durant el boicot. En canvi, segur que més d'un català després de sentir-se atacat amb el boicot al cava va comprar dues ampolles quan només en necessitava una. No paga la pena. Les llàgrimes del cocodril, son llàgrimes brut nature.

dimarts, febrer 19, 2008

Layout dels pròxims posts

L'anglès fa cagar.

Des de cal Cardot ja estem treballant ens els pròxims articles. Les pròximes entrades tracten temes d'actualitat que possiblement deixaran de ser-ho quan siguin publicats. El propers temes a tractar són:


- Fidel Castro i Cuba (Des del Granma con amor)

- El Cava (les llàgrimes del cocodril)

Proposem una enquesta per veure com estan els ànims respecte als dos temes i decantar-nos cap un costat o l'altre segons reclamin el lectors. L'ànima té un preu, molt baix.

dimarts, febrer 12, 2008

Déjà vu


Era veure'l a la tele i no creure-m'ho. Era ell. Com podia ser que ningú se n'adonés. Era ell. El presentador d'esports de Telecinco era ell en persona. Era en Sarcozy! Evidentment no vaig poder aguantar més i ho vaig buscar per internet. Evidentment algú ja hi havia caigut. Uf, quin descans. Em pensava que m'estava tornant mig foll. Aquell home...

Tot va començar ja fa un temps. Uns 5 anys ençà. La Carla i jo ja no estavem massa bé llavors. Un dia, en un dels seus viatjes a Paris a veure a la representant i a reunir-se amb clients, mentre parlava amb ella per telèfon, vaig sentir la seva veu de fons. Més tard ho vaig saber, però, que era ell. Des d'aquell dia, recordo, que vaig començar-me a preocupar. Alguna cosa estranya vaig notar. Potser va ser un silenci per part d'ella o un somriure de fons que delatava una situació d'intimitat recíproca. No sé que va ser, però ja des de llavors es va anar perdent. I fins ara.

Aprop del pis on acostumàvem a quedar a la Rue de Saint-André des arts, al bohemi barri de Montmartre, ens vam citar. Em va dir per anar a prendre un té a la cafeteria que mai anàvem per l'afluència de turistes. Jo m'hi vaig negar. No volia allargar-ho inútilment. Jo mai he estat un privilegiat, el meu temps no val rés. Au contraire Carla, com més passa el temps menys val. Un bitllet en classe turista l'he de suar molt jo. Ja se sap que aquestes coses van com van. Ja m'havia avisat abans de començar rés. És un món on hom no pot accedir-hi si no és per chance, com em va passar a mi. No hi ets que ja n'has sortit, i a més escaldat. Suposo que n'estava assabentat, però de totes maneres, és tan fàcil perdre el seny. Je jamais ne t'oublierai...



dijous, febrer 07, 2008

Amnistia

Aquest anunci ha estat vetat pel govern espanyol per "motius polítics". Publicitat política.

El Ministerio aduce que “no cabe duda de que el mensaje principal en el anuncio (...) no es el de defender determinados derechos, sino afirmar que éstos están siendo violados por determinados dirigentes y no por otros (...)”.

Es nota que alguns s'eixuguen el cul amb paper de quatre capes perfumat i no amb paper d'estrassa del barato. Déu nos guard hi hagués l'Ansar: Amnistia Internacional ja estaria il·legalitzada i els responsables de l'anunci a la presó.